Vaig entrar a l'aula, m'anava a asseure a la cadira. Me'ls vaig quedar mirant i ells em van mirar. Primer van començar a riure tots, però jo no vaig fer res ni vaig dir res, i al cap d'un moment es va fer un silenci molt gros i es començaren a sentir els sons més minims, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, i els esbufecs nassals dels companys grassos.
Alguns d'ells estaven molt nerviosos i deien.¿Quan dira alguna cosa? Es belluguen, miren el rellotge. Alguns estudiants van mirar per la finestra. Això duran uns bon quinze minuts, fins que finalment vaig trencar el gel xiuxiuegan: - Què passa aquí? - vaig preguntar.
Aleshores començù lentament una discussió- que és el que jo havia volgut tota l'estona- sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes.¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?
No hay comentarios:
Publicar un comentario