RESSENYA SOBRE LES DESVENTURES D'UN LLIBRE VAGABUND

Títol: “Les desventures d’un llibre vagabund” (“Le pilon”)
Autor: Paul Desalmand
Traducció: Jordi Rourera Peret
Empúries, col·lecció “Narrativa”, 364
Primera edició, febrer del 2010
140 pàgines
ISBN 978−84−9787−418−2
Preu: 16,00 €

RESSENYA
La história l'explica un llibre que és fa una autoviografia explicant que li te molta por a la maquina trituradora i beu que de aqui poc sera triturat. I diu que el seu somni és ser una gran obra i que tothom parli de aquest gran llibre. Pero un dia quan estava a punt de ser triturat un lladragot el va agafar i aixo li va fer viure dos histories molt diferents. De nit parlava amb els altres llibres i de dia els llibraters parlaven de la gran iteligencià que tenen aquests llibres . I el final el quan esta a punt de ser triturat estava cridant que l'aguefessin el van agafar i quan sel va acabar de llegir el llibre va dir ja no et tinc por perquè ja no tinc por a la mor perque ja man llegit.

OPINIO PERSONAL
En general aquest llibre es molt intrigant i molt original perquè la história la explica un llibre i m'ha agredat molt perque és un llibre molt intrigant com he dit avans i facil de passar.

FOTUS (CHEMA MADOZ)



Creus que hi ha relació entre una plnxa i un hotel?

Les imatges poden superar la realitat.

A derrere el talo és pot amagar la vida en un futur llunya.

Turnem a estar el temps del paelotic.



L'arbre que be del futur.

Tot encaixa en aquesta vida?

En situacions la nostra vida pot penjar d'un fil.

ESTIU

És una tarda de estiu i estic amb els amics jugant a fora el carrer. Feia molta calor pero de sobte varem veure com un nuvol s'acustava amb uns quants segons el cel es va turnar ben negre i ba caure un bon xafeg. Ens varem espantar la gent curria molt i estava molt espantada i nusaltres ens varem esperar en un portxo pero el final varem decidir marxar. Tot seguit quan cada un va arrivar a casa seva de cop va parar de ploure i despres varem turnar a quedar i ens varem fer un tip de riure d'aquest suces tant extrany. 

Resenya King Kong

  

KING KONG

FIXA TÈCNICA

DIRECTOR: PETER JACKSON

GUIONISTA: PETER JACKSON

FRANCES WALASH

PHILIPPA BOYONES

MERIAN.C COOPER

EDGAR WALLACE

RODUCTOR: JAN BLEKIN

CAROLYNNE CUNNINGHAM

PETER JACKSON

FRANCES WALASH

MUSICA: JAMES NEWTON HOWARD

FOTOGRAFIA: ADREW LESNIE

MONTAJE: ADREW LESNIE

La pelicula de King Kong es una pelicula d'acció,aventuras i drama. La pelicula King Kong ens parla de una illa que hi han criatures molt extranyes. El director Peter Jackson ha bolgut fer aquesta obra pero mes reformada i que han tingut que fer un gran esforç però aquest esforç els hi balgut la pena perquè aquesta obra ha sigut la millor de la trilogia. Aquesta pelicula que dura 3hores es divideix en tres parts: la primera es la presentacio dels persunatjes i els seus caracters, la segona que bolen atrapar el gran simi en Kong i la tercera es a la ciutat de Nova York quan el gran Kong mor. Pero aquesta obra tambe transmiteix amor perquè el gran Kong s'anamora de l'actriu Anna Darrow. En general aquesta pelicula es molt triste perquè en Kong al final mort quan el pudrien aber turnat a portar en la seva illa.

Ann Darrow (Naomi Watts) és una actriu de vodevil que es queda sense feina durant la Gran Depressió a Nova York. La seva sort canvia quan coneix a Carl Denham (Jack Black), un empresari, contista, aventurer i cineasta que lluita per obrir-se camí en el món de l'espectacle-ho. Jack Driscoll (Adrien Brody) és un autor de teatre novaiorquès convertit en l'heroi improbable d'una aventura romàntica en què haurà de demostrar el seu valor i bondat. Tots s'embarquen en l'expedició que els portarà a una remota illa per al rodatge de la pel-lícula que Denham va a Dirigir. Allà descobreixen un ser increïble, un gorila gegant conegut com King Kong, que habita en una fronda-sa selva on criatures prehistòriques han viscut protegides i ocultes durant milions d'anys. Denham, amb un apetit insaciable de grandesa, de seguida veu la fama que pot reportar la captura del gorila i la seva exhibició a Nova York.

INSTANCIA

Pol Colomer Callís,nascut a Castelló d'Empuries el 3 de juliol de 1995, estudiant de l'INS Castelló d'Empuries, amb DNI 52636437-L i amb domicili a Castelló, avinguda Monturiol, num 19 1er 1a(CP17486) Telefon 922617733, polc.c@hotmail.com.

EXPOSO

1.Que, la tutora de la clase 4c promet moltes coses i no ho compleix.

2.Que, passa molt de nosaltres.

3.Que, des de que ha començat el curs no s'ha notat millora en el seu comportament.

4.Quant la senyureta Elisabet Jaime la truquen el mobil ella l'agafa com si no estigues fent clase i és posa a parlar de xefarderies.

DEMANO

Que canvi de grup el més aviat possible perquè anem molt malament amb aquesta tutora (Elisabet Jaime).

Cosa que espero obtenir.

Castelló,3 de març de 2011

Firmat(POL)

SR.DIRECTORA DE L'INS CASTELLÓ D'EMPURIES.

SR.MORRIES

Vaig entrar a l'aula, m'anava a asseure a la cadira. Me'ls vaig quedar mirant i ells em van mirar. Primer van començar a riure tots, però jo no vaig fer res ni vaig dir res, i al cap d'un moment es va fer un silenci molt gros i es començaren a sentir els sons més minims, el radiador roncant a la cantonada de l'aula, i els esbufecs nassals dels companys grassos.
Alguns d'ells estaven molt nerviosos i deien.¿Quan dira alguna cosa? Es belluguen, miren el rellotge. Alguns estudiants van mirar per la finestra. Això duran uns bon quinze minuts, fins que finalment vaig trencar el gel xiuxiuegan: - Què passa aquí? - vaig preguntar.
Aleshores començù lentament una discussió- que és el que jo havia volgut tota l'estona- sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes.¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

SÓC GUAPO i SÓC LLETJA

Sóc guapo.Es pensen que no ho sé? No s'equiboquin amb mi. Sé que sóc guapíssim. No poc guapo tirant a lleig,no. M'han mirat bé? Fixin-se,no desviÏn la mirada, gaudeixin contemplant el meu atrectiu magnetisme.No seran els primers que ho fan. Parlin amb els seus amics de la meva bellesa, que no se'n cansaran, i facin-me servir com a model perquè no en trobaran cap de millor, i sobre tot no es pensin que sóc un paranoic perquè en realitat sóc la 8 meravella del món.

Sóc lletja? Ús penseu que no encaixo en el concepte de llex? Però realment sóc tant lletja com diuen? Potser sí que tenen raó i no hauria de sortir al carrer, però és que jo no em veig tan lletja com diuen. És pensen que soc paranoica? No ho estic perquè en aquesta vida s'ha de dir la pura veritat. I la meva veritat és que no sóc lletja.